Hyper-Threading
Intel Hyper-Threading exposa múltiples processadors lògics a partir d'un nucli físic quan la implementació ho admet. Els processadors lògics comparteixen recursos del nucli i no són equivalents a nuclis físics independents addicionals.
El que cal saber
Intel Hyper-Threading exposa múltiples processadors lògics a partir d'un nucli físic quan la implementació ho admet. Els processadors lògics comparteixen recursos del nucli i no són equivalents a nuclis físics independents addicionals.
Com funciona
Cada processador lògic proporciona estat d'execució arquitectònic mentre comparteix parts dels recursos d'execució, memòria cau i planificació del nucli. La disposició exacta de compartició és específica de la microarquitectura. La planificació del SO i les demandes de recursos de la càrrega de treball determinen si els fils simultanis milloren el rendiment.
On és útil
Dos fils amb retards complementaris poden utilitzar els recursos d'execució compartits de manera més eficaç, mentre que dos fils que competeixen pel mateix recurs saturat poden obtenir menys guanys. Els resultats de latència, rendiment i consum energètic requereixen un mesurament específic de la càrrega de treball.
Com comprovar el suport i l'habilitació
Utilitzeu l'enumeració moderna de topologia de processadors i la visualització de nuclis físics/processadors lògics del SO, juntament amb la política de microprogramari. Confirmeu quants fils estan realment habilitats per nucli en lloc de multiplicar automàticament el recompte de nuclis de màrqueting.
El comportament observat està controlat per tota la plataforma: microprogramari, política del SO, planificació de la càrrega de treball, subministrament d'energia i temperatura. Un camp de característica descriu una capacitat, no un estat operatiu fix ni una freqüència garantida.
El que la característica no estableix
Un camp d'Hyper-Threading no estableix el nombre de nuclis físics ni de fils habilitats, i un bit d'HTT heretat per si sol no és un recompte de topologia. No garanteix el doble de rendiment ni fa que cada càrrega de treball paral·lela sigui més ràpida. La política de seguretat de la plataforma també pot afectar el desplegament.
Compatibilitat i rendiment a la pràctica
Utilitzeu la telemetria admesa del sistema exacte i compareu càrregues de treball sostingudes representatives. Distingiu entre el comportament en repòs, els augments transitoris i el rendiment en estat estacionari. Canviar diversos paràmetres del microprogramari o d'energia alhora dificulta el diagnòstic i la recuperació.
Una llista de verificació pràctica
- Enregistreu el model exacte de processador o de plataforma i les versions d'aplicació, SO i entorn d'execució implicades. Conserveu la redacció de l'error o del requisit real.
- Comproveu la referència del fabricant per a aquest model exacte, i després inspeccioneu la capacitat efectiva i l'estat habilitat en l'entorn on s'executa el programa.
- Compareu cada requisit del binari o dorsal seleccionat. Una característica amb un nom similar, un àlies o una etiqueta de tecnologia àmplia no és suficient.
- Confirmeu que l'aplicació ha seleccionat la implementació prevista. Utilitzeu els seus diagnòstics documentats i una alternativa compatible quan no es compleixin els requisits.
- Feu un únic canvi admès a la vegada i repetiu la mateixa càrrega de treball. Manteniu disponibles la configuració original i la via de recuperació.
Si la característica apareix a la llista però el programari no la pot utilitzar
Comenceu pel component exacte que falla. Una base de dades de maquinari descriu la capacitat registrada; el sistema operatiu o l'hipervisor poden exposar un entorn efectiu diferent. Un error d'instrucció il·legal també requereix investigar la instrucció defectuosa real i la compilació del binari, perquè una corrupció o una instrucció no admesa no relacionada poden produir un símptoma similar.
Instal·leu la versió d'aplicació, controlador o entorn d'execució admesa per a la plataforma exacta, i utilitzeu la compilació base o alternativa documentada pel fabricant si cal. Una actualització de programari no pot crear una instrucció que li manqui al processador. Els canvis de microprogramari i de polítiques de seguretat han de seguir el procediment del fabricant del sistema i un pla de recuperació en lloc d'una recepta genèrica d'optimització.
Fonts i abast d'aquesta explicació
Intel 64 and IA-32 Architectures Software Developer's Manual
Aquestes referències estableixen el comportament arquitectònic i els requisits de programari. No verifiquen de manera independent cada valor de característica en una pàgina de model de maquinari enllaçada. Per al suport de models, utilitzeu l'evidència del fabricant d'aquesta pàgina i comproveu la configuració efectiva del sistema. Aquest article no proporciona cap data de prova de referència, certificació o revisió independent.
Fonts i verificació
Propietat editorial: Feex. No s'ha registrat cap data de revisió independent. Com investiguem.
- Intel 64 and IA-32 Architectures Software Developer's Manual · Els volums 1 i 2 descriuen les famílies d'instruccions anomenades i CPUID; el volum 3 descriu l'estat, la paginació, VMX i els controls de protecció. La documentació d'arquitectura no estableix el suport per a un model en particular.
Ha estat útil aquest article?
Un sí o un no és suficient. Trieu un motiu si voleu, o afegiu una breu nota.
Gràcies. Això ens ajuda a millorar aquesta pàgina.