Invariant TSC
Invariant TSC descriu un comptador de marques horàries la freqüència del qual roman constant en tots els estats d'alimentació i freqüència arquitectònics coberts per la característica. No és una mesura directa de la freqüència actual del nucli.
El que cal saber
Invariant TSC descriu un comptador de marques horàries la freqüència del qual roman constant en tots els estats d'alimentació i freqüència arquitectònics coberts per la característica. No és una mesura directa de la freqüència actual del nucli.
Com funciona
El comptador de marques horàries s'incrementa a una freqüència definida per la plataforma. El comportament invariant separa aquesta freqüència dels canvis en la freqüència de funcionament del nucli. Convertir cicles (ticks) a temps transcorregut requereix una referència de freqüència vàlida, mentre que comparar valors entre processadors o màquines virtuals també requereix sincronització i garanties de virtualització.
On és útil
Un entorn d'execució pot utilitzar un comptador adequat com a part de la seva implementació de temporització d'alta resolució. Dividir la diferència del comptador d'una càrrega de treball breu per un valor nominal de GHz de la CPU pot ser incorrecte perquè la freqüència del TSC i la freqüència del nucli d'execució són magnituds diferents.
Com comprovar el suport i l'habilitació
El bit 8 de CPUID.80000007H:EDX enumera el TSC invariant sota la definició d'arquitectura pertinent. Preferiu el rellotge monotònic compatible del sistema operatiu per a la temporització ordinària, ja que pot tenir en compte la política de la plataforma i de la virtualització.
Trieu un rellotge segons la qüestió: el temps transcorregut, el temps de CPU del fil i els cicles són mesures diferents. Les interfícies de rellotge del sistema operatiu incorporen la política de la plataforma que una mostra d'instrucció directa podria ometre.
El que la característica no estableix
Invariant no estableix per si mateix la sincronització entre sòcols, el comportament monotònic a través de la migració de màquines virtuals, la serialització al voltant de les instruccions mesurades o l'absència de retards de planificació. Una mostra directa d'un comptador no és un percentatge d'utilització de la CPU.
Compatibilitat i rendiment a la pràctica
Un banc de proves també necessita límits de compilador correctes, escalfament, dades representatives i una comprensió de la migració i la planificació. Repetir una mesura mal ordenada no fa que sigui precisa. Informeu de l'entorn i de la incertesa amb qualsevol resultat.
Una llista de verificació pràctica
- Enregistreu el model exacte de processador o de plataforma i les versions d'aplicació, SO i entorn d'execució implicades. Conserveu la redacció de l'error o del requisit real.
- Comproveu la referència del fabricant per a aquest model exacte, i després inspeccioneu la capacitat efectiva i l'estat habilitat en l'entorn on s'executa el programa.
- Compareu cada requisit del binari o dorsal seleccionat. Una característica amb un nom similar, un àlies o una etiqueta de tecnologia àmplia no és suficient.
- Confirmeu que l'aplicació ha seleccionat la implementació prevista. Utilitzeu els seus diagnòstics documentats i una alternativa compatible quan no es compleixin els requisits.
- Feu un únic canvi admès a la vegada i repetiu la mateixa càrrega de treball. Manteniu disponibles la configuració original i la via de recuperació.
Si la característica apareix a la llista però el programari no la pot utilitzar
Comenceu pel component exacte que falla. Una base de dades de maquinari descriu la capacitat registrada; el sistema operatiu o l'hipervisor poden exposar un entorn efectiu diferent. Un error d'instrucció il·legal també requereix investigar la instrucció defectuosa real i la compilació del binari, perquè una corrupció o una instrucció no admesa no relacionada poden produir un símptoma similar.
Instal·leu la versió d'aplicació, controlador o entorn d'execució admesa per a la plataforma exacta, i utilitzeu la compilació base o alternativa documentada pel fabricant si cal. Una actualització de programari no pot crear una instrucció que li manqui al processador. Els canvis de microprogramari i de polítiques de seguretat han de seguir el procediment del fabricant del sistema i un pla de recuperació en lloc d'una recepta genèrica d'optimització.
Fonts i abast d'aquesta explicació
Intel 64 and IA-32 Architectures Software Developer's Manual
Aquestes referències estableixen el comportament arquitectònic i els requisits de programari. No verifiquen de manera independent cada valor de característica en una pàgina de model de maquinari enllaçada. Per al suport de models, utilitzeu l'evidència del fabricant d'aquesta pàgina i comproveu la configuració efectiva del sistema. Aquest article no proporciona cap data de prova de referència, certificació o revisió independent.
Fonts i verificació
Propietat editorial: Feex. No s'ha registrat cap data de revisió independent. Com investiguem.
- Intel 64 and IA-32 Architectures Software Developer's Manual · Els volums 1 i 2 descriuen les famílies d'instruccions anomenades i CPUID; el volum 3 descriu l'estat, la paginació, VMX i els controls de protecció. La documentació d'arquitectura no estableix el suport per a un model en particular.
Ha estat útil aquest article?
Un sí o un no és suficient. Trieu un motiu si voleu, o afegiu una breu nota.
Gràcies. Això ens ajuda a millorar aquesta pàgina.