LZCNT
LZCNT compta els bits zero inicials en un operand enter. Difereix de BSR, inclòs el seu resultat per a zero, i requereix una comprovació explícita de capacitat.
El que cal saber
LZCNT compta els bits zero inicials en un operand enter. Difereix de BSR, inclòs el seu resultat per a zero, i requereix una comprovació explícita de capacitat.
Com funciona
El resultat és el nombre de bits zero que precedeixen el bit establert més alt en l'amplada d'operand triada. Per a un operand format completament per zeros, LZCNT retorna l'amplada de l'operand. Els seus indicadors i el comportament amb zero es defineixen de manera diferent de l'operació més antiga bit-scan-reverse amb una codificació relacionada.
On és útil
Una rutina de compressió o de format numèric pot utilitzar el recompte per determinar quants bits significatius necessita un valor. La gestió correcta del zero és necessària per a càlculs de mida i desplaçaments, perquè una substitució errònia per bit-scan pot produir un resultat no vàlid.
Com comprovar el suport i l'habilitació
El bit 5 de CPUID.80000001H:ECX enumera LZCNT sota la definició del proveïdor corresponent. Verifiqueu primer que la fulla estesa existeixi. Utilitzeu una consulta de característiques compatible del compilador/entorn d'execució i una alternativa la semàntica de zero de la qual coincideixi.
Comproveu la forma exacta de la instrucció i dels operands en lloc d'inferir el suport a partir d'una extensió veïna. Les característiques d'enters escalars generalment utilitzen registres de propòsit general; una codificació associada amb vectors no significa automàticament un requisit d'estat vectorial.
El que la característica no estableix
LZCNT no compta tots els bits establerts i no és TZCNT. Un processador no compatible pot interpretar la codificació com a BSR, de manera que provar simplement la instrucció és una prova de característiques insegura. BMI1 i BMI2 són capacitats separades.
Compatibilitat i rendiment a la pràctica
La correcció depèn tant dels casos límit com de la velocitat. L'entrada zero, el desbordament, els indicadors d'arrossegament, l'amplada de l'operand, l'alineació i l'ordenació de la memòria poden canviar la semàntica. Preferiu interfícies de compilador o de biblioteca que documentin aquests detalls i proporcionin una alternativa compatible.
Una llista de verificació pràctica
- Enregistreu el model exacte de processador o de plataforma i les versions d'aplicació, SO i entorn d'execució implicades. Conserveu la redacció de l'error o del requisit real.
- Comproveu la referència del fabricant per a aquest model exacte, i després inspeccioneu la capacitat efectiva i l'estat habilitat en l'entorn on s'executa el programa.
- Compareu cada requisit del binari o dorsal seleccionat. Una característica amb un nom similar, un àlies o una etiqueta de tecnologia àmplia no és suficient.
- Confirmeu que l'aplicació ha seleccionat la implementació prevista. Utilitzeu els seus diagnòstics documentats i una alternativa compatible quan no es compleixin els requisits.
- Feu un únic canvi admès a la vegada i repetiu la mateixa càrrega de treball. Manteniu disponibles la configuració original i la via de recuperació.
Si la característica apareix a la llista però el programari no la pot utilitzar
Comenceu pel component exacte que falla. Una base de dades de maquinari descriu la capacitat registrada; el sistema operatiu o l'hipervisor poden exposar un entorn efectiu diferent. Un error d'instrucció il·legal també requereix investigar la instrucció defectuosa real i la compilació del binari, perquè una corrupció o una instrucció no admesa no relacionada poden produir un símptoma similar.
Instal·leu la versió d'aplicació, controlador o entorn d'execució admesa per a la plataforma exacta, i utilitzeu la compilació base o alternativa documentada pel fabricant si cal. Una actualització de programari no pot crear una instrucció que li manqui al processador. Els canvis de microprogramari i de polítiques de seguretat han de seguir el procediment del fabricant del sistema i un pla de recuperació en lloc d'una recepta genèrica d'optimització.
Fonts i abast d'aquesta explicació
Intel 64 and IA-32 Architectures Software Developer's Manual · AMD CPUID Specification, publication 25481 · x86-64 psABI: nivells d'arquitectura i microarquitectura del processador
Aquestes referències estableixen el comportament arquitectònic i els requisits de programari. No verifiquen de manera independent cada valor de característica en una pàgina de model de maquinari enllaçada. Per al suport de models, utilitzeu l'evidència del fabricant d'aquesta pàgina i comproveu la configuració efectiva del sistema. Aquest article no proporciona cap data de prova de referència, certificació o revisió independent.
Fonts i verificació
Propietat editorial: Feex. No s'ha registrat cap data de revisió independent. Com investiguem.
- Intel 64 and IA-32 Architectures Software Developer's Manual · Els volums 1 i 2 descriuen les famílies d'instruccions anomenades i CPUID; el volum 3 descriu l'estat, la paginació, VMX i els controls de protecció. La documentació d'arquitectura no estableix el suport per a un model en particular.
- AMD CPUID Specification, publication 25481 · Referència arquitectònica arxivada per a funcions de CPUID d'AMD consolidades i definicions de bits. Utilitzeu la referència de programació de processadors actual per a extensions posteriors específiques de cada generació.
- x86-64 psABI: nivells d'arquitectura i microarquitectura del processador · Machine Interface, Processor Architecture: taula de característiques base i acumulativa de v2/v3/v4, comprovacions d'estat del SO i recomanacions de desplegament.
Ha estat útil aquest article?
Un sí o un no és suficient. Trieu un motiu si voleu, o afegiu una breu nota.
Gràcies. Això ens ajuda a millorar aquesta pàgina.